Ja es veuen els aires: Kullervo, simfonia coral, Op. 7. (1892)
És una obra de Joventut de Sibelius i ja es veuen els aires que tindran les seves obres en el futur: Pesades.
Que té de tot, evidentment, com el Kuolema, la segona simfonia o el concert per a violí però la gran majoria de les obres, gairebé totes estan immerses amb la pesadesa i avorriment paisatgístic de Finlàndia. No hi he estat mai al país dels 1000 llacs, però com a bon descriptor musical te’n fas una bona idea, perquè gairebé tot es pot considerar, més que simfonies, poemes simfònics. Una mica com el nostre Toldrà amb Vistes al Mar d’aires totalment populars; sonets amb traducció musical, etc.
Kullervo és la vida i mort d’un personatge èpic del folklore finès, “Kalevala”.
Com a música descriptiva d’un personatge així és majestuosa i d’instrumentació grandiosa amb molta presència de vent, sobretot de fusta...clarinets.
Consta de 5 parts o moviments:
- Introducció. Instrumental
- Joventut de Kullervo. Instrumental. Recorda una cançó de bressol.
- Kullervo i la seva germana. Cor masculí orquestra. Es descriu una història d’amor entre Kullervo i una dona que després descobreix ésser la seva germana. Suïcidi de la germana. Lament de Kullervo davant de la mort de la seva germana. Relatat per un solista masculí.
- Kullervo va a la guerra. Música enèrgica.
- Mort de Kullervo. Cor masculí narra la seva mort.
Com ens hem d’imaginar, la direcció orquestral està a mans de Paavo Järvi.
No conec cap altra versió amb què pugui comparar, tampoc en tindria gaires ganes perquè és un monstre de llarga com és: Una hora divuit minuts...
Però en aquests casos puc posar la mà al foc perquè sé que té un domini especial en la música nòrdica. Allà tota sona igual, té les mateixes influències i els mateixos paisatges. Suposo que Estònia deu ser encara pitjor si ens ho mirem des d’aquest punt de vista natural.
Deixem que flueixi la música. Té moments de tot i el darrer moviment fins i tot diria que és el millor, el més suggerent –si és que es pot descriure així-, solemne.
Cal tenir en compte la llengua. Està cantat tot en suomi –finès-. La llengua i la música ja sabem que forma un tot, l’expressió d’un poble que no es pot traduir a cap altra llengua.
[https://www.youtube.com/watch?v=6zpXPq-lHSM&list=WLEB32BF4BC701C5B8]