Ness
per en 23 Juliol 2013
986 Vistes

Normalment quan els músics professionals tenen vacances desconnecten de la música. Se'n van a fer viatges, llegeixen libres o fins i tot, no fan res.

En Paavo Järvi, no. Ell i el seu pare organitzen un festival d'estiu de direcció orquestral a Pärnu, ciutat on en el seu temps es feia un altre festival d'estiu dedicat al violinista rus -i sembla ser d'origen jueu- David Oistrakh.

No es cansa d'estar tot l'any fent música que, ara amb l'estiu, en faci més. Ell tal com he dit tantes vegades, és l'encarnació de la música en estat pur; dels seus braços, al dirigir, li brolla tota la música acumulada al seu magí.

Li agrada ensenyar les tècniques noves de direcció, les que ell ha perfeccionat durant tot l'any, als nous estudiants de direcció. Ara, com a curiositat hi ha més dones directores...però tal com li vaig dir, "Vénen per tu". Té molt èxit amb les dones...té un encant especial però pel meu gust continua essent lleig com un pecat i extremadament cregut (mal educat).

He ubicat l'article a "Radical" perquè li agrada descobrir compositors nous, o que compositors, els que siguin, que s'atreveixin a escriure obra contemporània. Jo li enviraria a Pere Cases, li he comentat. És un compositor català i professor d'harmonia estat al Conservatori de Terrassa -amb gran talent com a pedagog musical- que va fer una obra i els músics es van negar en rodó a interpretar. Només s'hi va atrevir una màquina....

I és que al seu festival, li estrenen cada any, música contemporània, de li agrada d'una forma morbosa.

Ara explica que, per fi -això ho dic jo- els nous compositors han abandonat el Serialisme per donar a la música un nou ritme i dotar a la música que componen, uns aires més melodiosos. Les modes també cansen...

Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.