Ness
per en 15 Agost 2014
712 Vistes

En crítica cal saber dir les coses. Vull dir que cal ser imparcial davant les músiques que hom escolta. No podem pendre partit per algun director o un altre d'una manera cega sinó que cal saber avaluar-les fredament.

Malgrat que en Paavo Järvi m'hagi enviat a la merda -m'hagi blocat o vetat a la seva pàgina per haver-li dit què penso de la seva música o com a director, vaja que no tot són flors i violes- haig de saber separar el gra de la palla. No puc barrejar els meus sentiments -que hi són, un cop ben fort al centre del cor- quan estic en procedint a fer la meva "feina".

Una de les seves admiradores absolutes, Claire Galati, una estudiant romanesa de piano a Roma, se'l menja incondicionalment. No li sap criticar res, tot li veu genialitat i així mai podrà emetre una bona crítica de cap obra que li escolti.

Per exemple, hi ha un director jovenet francès que executa la Flauta Màgica a l'antiga però com si fos una obra del Barroc Francès, de Marin Marais, molt recarregada, molt pomposa... quan l'escoltes per primera vegada perceps els cops d'arc molt vigorosos però de seguida, notes aquella característica tan francesa, tan empalagosa. La Galati, si li agradés amb bogeria en Jeremie Rhorer no li sabria detectar, tot seria genial...

Per sort, amb en Paavo Järvi, sí puc veure-li qualsevol cosa i ara encara més.

Visca la Llibertat!

Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
et trobaràs millor quan tal dia faci un any,has fet un molt bon escrit sense que es noti tota la melangia que deus tenir. Visca la llibertat!!!
15 Agost 2014
Ness
gràcies
16 Agost 2014