Ahir en Miquel Pubill em feia una pregunta boníssima. Es pot entendre la Música sense Beethoven? Potser hauria d'haver dit: Es pot entendre el Romanticisme sense Beethoven? Aleshores li hauria respost que NO.
Si m'hagués preguntat si es podia entendre la Música sense Bach ben bé li podria dir que NO, perquè TOTS els músics que van venir després van copiar o emmirallar-s'hi. Des de Haydn, Mozart, Beethoven, Chopin, Brahms, etc...
Però i Beethoven? Bona pregunta.
Si amb Bach apuntalava tota una època i creava precedents, amb Beethoven, també. És a dir, gràcies a Beethoven, el Romanticisme és el que és. Brahms fins els 40 anys no va gosar escriure la seva 1a Simfonia, tot perquè l'ombra de Beethoven la tenia al darrere observant-lo. Tots els demés compositors del Romanticisme i post-Romanticisme i fins i tot els seguidors de Wagner, van imitar i admirar Beethoven.
Per a més informació, us penjo un vídeo de Paavo Järvi que parla sobre Beethoven. Per desgràcia està en anglès. Jo l'anglès l'entenc poc, però si hi ha algú amb prou ganes de traduir-lo, li ho agrairé.
[https://www.youtube.com/watch?v=Um1vUFTQdrI&list=FLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]