Després de tan tarrabastall i mala educació he trobat un parell d'exemples interessants.
El nostre "amic" Paavo Järvi que gràcies al pare, va començar a dirigir de ben jove i amb l'orquestra que solia dirigir son pare, L'Orquestra Nacional Escocesa, en tenim un exemple d'un octet de Mozart. Ara descobreixo que els octets de vent els dirigeixien directors quan tinc entès que el Setpet de Beethoven que tenim a casa és considerat música de cambra i no hi ha directors. Els músics a pèl. I prou.
Dues serenates per vents de Mozart.
Una, amb Versió Paavo Järvi -amb instruments contemporanis- i l'altre amb criteris històrics, de Hogwood. (Aquest últim he trobat sencera La Gran Partita, la que us he passat a "Senzillament, Música") i a més, per comparar-ho, la mateixa serenata que Järvi.
Escolteu bé perquè hi trobareu diferències.
La que nosaltres compararem és la del que porta de núm. de KV 388 en Do Menor (C minor) i a més un regal de la Gran Partita KV. 361 en Si Bemoll Major (B flat Major).
[https://www.youtube.com/watch?v=1vkhzVNn5xE&list=WLEB32BF4BC701C5B8]