en 28 Novembre 2012
És el que em suggereix la introducció de la 4a. Simfonia de Beethoven i, precisament la versió del nostre estimat Paavo Järvi la treu molt bé -millor que no pas la del seu mestre Bernstein-.
És una simfonia molt dolça on els clarinets tenen un paper destacat.
També treu la fúria....Molts timpanis, rítmica i, sobretot molt alegra, amb molt contrastos alternants entre moviments, tal com ha de ser. Té un tarannà jovial com la "Pastoral" i veure'l dirigir sembla és un plaer afegit. Sembla que faci tai chi. Es mou amb la música, s'integra a la perfecció.
Publicat a: Música