Precedents historicistes.
Malgrat no tingui aquesta informació de primera mà, puc dir que Paavo Järvi ha utilitzat el mateix criteri historicista que Nikolaus Harnoncourt, un dels iniciadors de la interpretació en criteris històrics de la Música, en l’orquestració, tempo, l’articulació –com per exemple, els sforzatos- distribució dels instruments, etc.
En això no es pot dir que sigui gaire original però sí se li pot donar el mèrit de fer sonar una orquestra amb molta profunditat i fer la peça interpretada, més propera a l’oient, més plena i càlida, cosa que les més “puristes” no donaven tan caliu i eren més aspres...
Ara us presento una comparació d’una obra interpretada en criteris presumptament històrics.
La simfonia núm. 41 “Júpiter” de Mozart interpretada per Nikolaus Harnoncourt i per Paavo Järvi.
En el primer cas, el primer moviment, a part de ser lent, és molt quadrat: El tempo és 4/4 i ell n’accentua el compàs. Hi ha més pauses i crea més expectació. Fa servir trompetes naturals. Al segon moviment 3/4, sol crear cert contrast entre cordes i vent, molt puntuals. Al Minuetto, tercer mov. 3/4, a part de lent, hi ha molts sforzatos i contrasts de fort-fluix. Al quart mov., 2/2, ben al contrari de la resta, el desenvolupa bastant ràpid. Tret del darrer moviment, la resta de la simfonia és molt continuista de tempo...
La distribució dels músics és diferent a la d’en Paavo Järvi. La d’en Harnoncourt, els contrabaixos estan a la nostra dreta –igual que les orquestres convencionals- i els timpani estan a la nostra esquerra, mentre que la del Paavo Järvi, tots estan a la dreta -amb Mozart i amb la Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt-.
Quant a la interpretació d’en Järvi, és molt més ràpida i hi ha menys diferència de tempo entre moviments. Els timpanis els dóna una presència més notable. S’assemblaria més a la interpretació de Franz Brüggen, flautista holandès. (Caldria repassar els concerts de Cat música al C33).
[https://www.youtube.com/watch?v=zK5295yEQMQ&feature=fvwrel]