Ness
per en 21 Agost 2013
777 Vistes

Una cosa que tots estem d’acord amb Beethoven, inclòs Paavo Järvi, és que no inventa res del que ja està fet. Ni ritmes, ni formes musicals, ni tècniques. Com diria Bernstein, Beethoven és Déu perquè sap quina nota ha de seguir de l’altra.

I amb aquest do pot començar una simfonia com li vingui de gust i així ho fa amb la Novena, que segons l’imaginatiu Wagner, l’anomena La Creació.

És un nom que li ve com l’anell al dit. Diria fins i tot, que Wagner l’encerta.

Parlant en el terreny de l’estricta descripció sonora, ens trobem amb un acord pelat, que a mesura que avança l’obra, s’hi van afegint més instruments fins esclatar plenament. Ja sabem que la “Creació” no es  va fer un dia per l’altre –en la nostra cultura religiosa, hi van caldre 6 dies perquè el setè Déu va descansar-. Així mateix ho sol fer Beethoven. Inicia la Simfonia amb una quinta pelada però coixa perquè en l’acord de re Menor hi manca la tercera nota de l’acord: un DO.

A més, la quinta és l’inici de tot, de la Música. La quinta és la distància perfecte pel qual els instruments afinen –diuen que va ser el motiu inspirador de Beethoven, però és una llegenda al voltant del Mestre-.

Dic Creació perquè aquests acords, del dret o del revés, apareixen 7 cops en els 4 moviments. 4 en el primer. A l’inici, la dominant: de clarinets, oboès més corda: La-Mi; Mi-La.... Uns compassos més endavant, hi trobem el mateix acord en l’escala de re Major invertida: La-Re del vent (clarinets i oboès); cap al desenvolupament, ens tornem a trobar amb la dominant del començament La-Mi. Perquè tots  -i no tots- sabem que una peça musical mai està escrita amb la mateixa tonalitat sinó que modula. I en uns del tuttis més grans de l’obra, ens torna el motiu a Re Major, La-Re.

Al tercer moviment, en la primera secció i a la seva repetició (2 cops), ens trobem amb què els clarinets ens recorden l’inici: La-Mi....

Al quart moviment, el Coral, amb la innovació -això sí que tothom hi està d’acord-, una altra La-Mi més sostinguda però com un breu parèntesi perquè després tot continua com si res. Toc un toc d’atenció dels inicis de tot. Com una simfonia cíclica.

Cal tenir present que l’escola que liderava Wagner els agradava molt la suggestió. Recrear-se amb la Música, inventar-se un argument sobre uns notes ja escrites. Aquesta escola serà la que predominarà durant tot el Romanticisme, una Escola Avantguardista que tenint com a Beethoven una referència musical, ells faran nou camí. Estava composta pel mateix Wagner, Liszt, Bruckner i més endavant, Mahler. I suposo que Järvi deu admirar aquest tipus de compositors perquè a la seva manera vol transmetre -i s’adapta més al tarannà popular de la gent senzilla sense gaire cultura musical. Totalment oposat als compositors de l’Escola Clàssica o Culta, liderada per Brahms, Hanslick (crític musical) i Joachim (violinista), on Beethoven és aquell Déu d’impossible superar. La Música és música i no cap història inventada. Wagner ens predisposa a sentir quelcom. Si jo escolto Brahms no tinc la mateixa sensació. És Sublim igual que la Música de Beethoven, sense afegir res més. Sense cap descripció afegida, no podrem gaudir imparcialment els dons celestials de la Música....

Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
ja ho saps...
22 Agost 2013
miquel pubill
està vivint un bon moment,però res esper sempre
22 Agost 2013
Ness
li he enviat una crítica/comentari del diari Gara al seu correu del Facebook. Si vols, publica-ho. Sense cap més comentari ja que per una vegada que vaig penjar una cosa, va voler ser ELL qui la pengés, indiscutiblement. Per tant, com que NO sóc sant de la seva devoció, jo li he trobat i ELL que fac... Veure més
23 Agost 2013
miquel pubill
totalment d´acord amb tu.
23 Agost 2013