París, la ciutat, és màgica segons els ulls de Paavo Järvi. Pagant Sant Pere canta i balla i, fa de tot!
L'Orquestra de París li fa una entrevista, un retrat en diuen i, jo un comentari: París està molt mitificat pels estrangers. Sempre ha estat considerat com el centre del Món de l'Art, de la Cultura, etc. París és una ciutat que europea que ha sabut fer-se un nom -a mida del seu jacobinisme exacerbat-, amb la força del màrqueting però és buida. Buida com la música dels seus compositors del Romanticisme -prou que ho sabien Chopin i Brahms sobre Berlioz-. És una ciutat com les bombolles del xampany. No és màgica, és efímera....Per a mi, la Música s'escriu en alemany. Adieu!
Els subtítols d'ell estan en francès. S'entén bastant i els músics donant-li sabó, en versió francesa i subtítols en anglès.
