Com que de ben segur no heu entès ni un borrall de l'anglès que parlava en Paavo Järvi o de l'alemany del subtítol, ara us poso la meva traducció, que està mig corregida per la Paulina, esposa de Todor Madzharov. Us puc dir que la meva i la seva traducció són força semblants.
Espiritualitat i Música
La música en el sentit més comú és sempre Espiritual.
També si no està tematitzada directament amb l’espiritualitat, sempre té quelcom d’espiritual.
Això és fàcilment característic per al so i la música.
Inclús diria fins i tot que no hi ha cap altra forma d’art que trobi un accés a l’ànima tan directament com la música.
L’estereotip diu: La Música comença allà on acaben les paraules. I aquest estereotip és una gran veritat!
La música pot comunicar d’una manera senzilla i clara alhora sense predeterminar massa.
Així, una simfonia de Bruckner pot tenir un significat diferent per un públic alemanys i un de diferent per un públic japonès.
Això és la màgia que sorgeix quan la gent està inspirada per la paraula.
Però passa quelcom quan es canta.
Als nens no els expliques les cançons de bressol, les cantes.
És aquest un moment màgic que sorgeix quan cantes pels teus nens.
Parlar és una forma de comunicació.
Però el fet de cantar ho supera, va més enllà.
Omple el cors de la gent amb quelcom que no es pot explicar. I això és la força de la música.
Una gran veritat, però no amb TOTA la música. Si una simfonia de Bruckner no pot significar el mateix per a dos públics de diferents cultures, tampoc ho pot ser la Simfonia "Reforma" de Mendelssohn, per dir alguna cosa...
La tematització o tipificatització d'una música com a espiritual és molt subjectiva.
Jo no he trobat enlloc que la "Reforma" de Mendelssohn -simfonia que dirigirà Paavo Järvi amb la DKB a Hamburg el 22 de febrer- sigui espiritual. És una Música simbòlica per a commemorar un aniversari religiós que va ser cabdal pels Germànics, 300 anys de la Presentació de la Confessió d'Augsburg: La Reforma Protestant de Martin Luther. Diguem-ne la independència religiosa del Papat de Roma.
Què té aquesta simfonia que la faci diferent? És programàtica. Parla a través d'unes melodies d'allò que va significar aquell renaixement espiritual. Un dels temes que apareix vàries vegades (dues) -al minut 2:06-17 i 2:26-38-, és l'Amen de Dresden, és un conjunt de 6 notes cantades per corals als serveis religiosos de l'estat Alemany de Saxònia, almenys des del principi del segle XIX. El motiu es va associar amb la ciutat de Dresden. L'Amen de Dresden va ser compost per Johann Gottlieb Naumann (1741-1801) per a l'ús de la capella Reial de Dresden. Tal va ser la seva popularitat, que es va estendre a altres esglésies de Saxònia -Catòlics i protestants-. Aquest Amen de Dresden a més de Mendelssohn l'han usat altres compositors: Wagner a la seva darrera Òpera Parsifal; Bruckner a l'adagio de la seva darrera simfonia (9a.) : Mahler, el va incorporar al darrer moviment de la seva Primera Simfonia i en el darrer moviment de la seva Segona Simfonia: Manuel de Falla, en la seva música incidental amb text de Calderon de la Barca "El gran teatro del mundo" i, finalment, Eric Ball amb el seu poema simfònic "El Regne Triomfant", un retaule musical sobre la segona vinguda de Crist, utilitza l'Amen de Dresden abans de la Presentació de l'Himne Hemsley amb les paraules associades: "Ell ve amb baixant amb els núvols".
L'única cosa que es pot dir amb majúscules i lletres daurades és una simfonia inspirada del gran Mestre Johann Sebastian Bach i que en aquells temps, el va descobrir. El Primer moviment, comença amb una introducció de tipus coral i obre gairebé com una Fuga. I el contrapunt a l'estil de Bach es fa sentir en gairebé tot el seu primer moviment. En el segon temps, un scherzo, és molt lleuger típic de la música de Mendelssohn; al tercer moviment, un adagio, en Sol menor, és una peça lírica principalment per a cordes, amb referències a l'Amen de Dresden. Al darrer moviment està compost en forma sonata 4/4 i està basat amb el Coral de Martin Luther. Una poderosa versió coral -Coral Protestant- de Luther és interpretada per l'orquestra sencera.
Si hom interpreta aquesta simfonia a la "Romàntica", com sempre s'ha fet, és molt prosaica, simple com qualsevol altra simfonia de Mendelssohn, on la corda té el màxim protagonisme en detriment del vent, com la versió que vaig escoltar de Muti. Però si la cosa es vol fer mitjanament ben feta, tal com ho vaig escoltar amb versió Ton Koopman -de tendència historicista-, el matís espiritual es pot percebre. I m'imagino que en Paavo Järvi utilitzarà aquesta manera de fer, a l'estil "historicista". En cas que ho volgués fer millor, hauria de baixar un to, perquè en el 1830, el diapasó en LA (A), estava per sota de 440 Hz.
I per què us en pugueu fer una idea del què us dic, Simfonia núm. 5 en RE MAjor, Op. 107 "La Reforma" de Felix Mendelssohn amb la interpretació de Ton Koopman.
[https://www.youtube.com/watch?v=NAwNEawieDE&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]