Una Música per a l’Ànima (Presentació i agraïments).
El dissabte 2 de febrer començava a Hamburg –a la ciutat natal de Brahms- un festival de música molt especial. Música per a l’Ànima: del 2 de febrer al 4 de març.
Si tan sols fos un festival com un altre possiblement no n’hauria parlat. Se’n fan tants arreu...però aquest tenia un revulsiu, hi han convidat en Paavo Järvi amb la seva Orquestra Alemanya de Cambra de Bremen, una orquestra bona bona i, òbviament, un director, bo bo. Com a mínim sap el què i com ens agrada escoltar la Música que ell dirigeix....
Tornant d’una gira amb els de la DKB al desembre, li van fer una petita entrevista que un temps més tard, la van penjar al seu twitter i que jo, com a seguidora incondicional –i oblidada ja que es permet el luxe de no respondre’m, ni que sigui per educació, les meves preguntes relacionades amb la Música, la seva Música-, li segueixo els passos des de fora del twitter.
Doncs bé, l’entrevista, versió original, amb la seva veu preciosa i greu, està en anglès i subtitulada en alemany. Al principi, per estalviar-me feina, li vaig demanar a la Marina que estudia alemany que m’hi donés un cop de mà però va refusar diplomàticament dient-me que no en sabia prou. Bé, jo no en tinc ni idea, tampoc, però deu n’hi do com m’ha sortit. Quan les llengües es fan de gust i per amor, no hi ha res impossible!
Com que hi havia molts lapsus, vaig demanar ajuda a Todor Madzharov (músic trombonista), un noi búlgar que sap moltes llengües, però que l’alemany no és el seu fort. En canvi, la seva dona, una polonesa graduada a Alemanya, sí. Avui, rebia la traducció. Un 90% de similituds.
L’entrevista dura uns dos minuts i és molt concentrada.
En Paavo Järvi no diu res fora de lloc. Tota la Música és espiritual –sobretot la que dirigeix ell que la fa diferent a la resta de directors-. La Música té més facilitat d’entrar a l’ànima dels homes –no tota la música, cal matisar-.
La Música comença on acaben les paraules. Això és una gran veritat! La Música és una forma de comunicació. No significa el mateix una simfonia de Bruckner per al públic alemany que per un públic japonès.
Escolteu-lo vosaltres mateixos...