Simfonia 84 de Haydn. “In Nomine Domini” (En nom del Senyor).
Una interpretada per Kuijken, historicista holandès.
[https://www.youtube.com/watch?v=R5NKX_X9s5A]
I l'altre per Paavo Järvi.
[https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=oXfxcfyXjeA#!]
Hauria d’agrair a Internet i a YouTube els serveis prestats a la crítica musical, sense ells em seria impossible descobrir coses noves i, fins i tot comparar amb les antigues.
Des que he dit “m’agrada” a la pàgina Oficial de Paavo Järvi al Facebook, no he pogut descobrir que TAMBÉ s’atreveix a dirigir Haydn. Simfonia Núm. 84.
A primer cop d’ull, l’he trobada estranya; un ritme molt marcat típic dels aprenents d’historicistes com ell, sense tímpanis, orquestra reduïda, tal com ha de ser en aquella època, fins i tot apagada...
He notat que en el segon moviment utilitza un tipus de "parada" Cadencial típica o semblant dels concerts per a solista, fent fins i tot, una mini paradeta, com posar-ho tot en ordre. N'hi trobem dues: La primera, al compàs 61 és una cadença trencada i, al compàs 77 és una semi cadença, una parada sobre l'acord de dominant, totes dues al segon moviment.
Com que de música tampoc no ne sé gaire, li he demanat al meu germà si allò era gaire normal en una simfonia –ja que Mozart ho fa amb una sonata per a piano, la núm. 3* a l'editorial Boileau-. “El 6/4 Cadencial o cadences trencades serveixen per recapitular els temes, fer una cadença (en els concerts, improvisació del solista) o coda, però sinó hi ha cap pausa, simplement hi és i ja està”, Joel, dixit.
Però com que sé de quin peu calça el nostre amic Järvi ho he volgut comprovar.
He trobat per YouTube, una versió d’un Historicista, en Kuijken, un holandès, i m’ha sobtat enormement. El "6/4 Cadencial" o semi cadença la fa tota seguideta sense passar res.
Amb Järvi, no. I m’agrada més que es noti. I aquí, Järvi té raó.
Mozart, com a admirador de Haydn, seria normal copiar-li els seus tics. Si en la simfonia 84 surt al mig d’un moviment un 6/4 seria molt lògic que copiant-lo en una sonata, fes aquest incís.
Järvi ho interpreta meravellosament.
En el tercer moviment, tal com ho sap fer molt bé, separa el minuet del trio cosa que Kuijken, historicista com és, avorreix. En general la fa com tantes altres de l’estil Haydinià.
Vosaltres mateixos.
*En aquesta sonata apareix una semi candeça, la mateixa, salvant distàncies, a la de la simfonia de Haydn. Aclariment del meu germà.