Ara estem a la Primavera.
Una estació arrauxada, plena de canvis, d'emocions, sol i núvols, contrastos, en fi.
La Música també en té, sobretot Stravisnsky...
Us haig de dir que no l'havia escoltat mai.
En cap versió.
Vaig a ulls clucs.
Però essent batuta Järvi, hi confio plenament.
L'altra cosa és que m'agradi o no la peça.
És molt atrevida, però sembla molt suggerent fins i tot descriptiva. Però aquí cadascú que en tregui les seves conclusions.
Una obra molt per la "fama" de l'Orquestra de París, on la corda ha de donar la cara amb un ritme sostingut i marcat. El Primer cop d'arquet...ho recordeu? Sembla que n'hagin après després de tants segles, assajant-ho...
I el vent és el principal tema melòdic. Una obra expressa, tal com diria ell mateix, per l'orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, -orquestra que acaba temporada per la NO renovació de contracte-, on el vent és molt potent.
[https://www.youtube.com/watch?v=7tmVxoHvirY]
[https://www.youtube.com/watch?v=f3-H5PSeXos]
Com veureu, la realització és molt dolenta. Sala Pleyel, París 2012.