Les persones intel·ligents haurien de deixar de banda els tòpics de pa sucat amb oli quan s’adrecen al públic amb escassos recursos culturals. Això no vull dir que els occidentals que assisteixen als concerts de Música culta a Sud-Amèrica siguin de menys categoria que els que puguem trobar a Catalunya o Alemanya. Sinó que no podem anar amb aquestes preferències irracionals: Aquest és bo i aquest altre, no.
Paavo Järvi s’ha posat al mateix nivell de la societat que pensa o vol pensar que NOMÉS Beethoven és el millor i la resta...bé, només van existir i què i farem...
Tarannà de nord-americà...De fet allà s’hi va formar musicalment, a l’Institut Curtis de Direcció.
En una entrevista que li van fer a Sao Paolo, Brasil, amb motiu d’una Integral Beethoven amb la DKB, va dir que les simfonies de Haydn i Mozart eren només simfonies i prou. Les de Beethoven -i Brahms també són simfonies i prou, ves...Som nosaltres els humans que les hi donem una descripció, una categoria, les hi atribuïm uns sentiments-. “Beethoven expressa les emocions humanes, conceptes, idees...”, Paavo Järvi dixit. No! Nosaltres li atribuïm això. Estem condicionats per una cultura. “L’Oda a l’alegria és un símbol de llibertat”. Quina llibertat?, Parla de l’alegria entre els homes, no de llibertat!
El que sí expressa la Llibertat és el final del segon acte de Fidelio: una apologia a la fidelitat conjugal i la recerca del marit empresonat injustament.
[https://www.youtube.com/watch?v=hGNgTnGCE5M]
Un tros per a soprano i cor ja utilitzat a la Cantata per la mort de Josep II.
[https://www.youtube.com/watch?v=V1btZWhbbLE]
L’altra cosa són les dedicatòries i la llegenda que s’ha format darrera les simfonies de Beethoven. No són conceptes. Les Dues Primeres no li van posar nom. Què expressen?; la Tercera, l’Heroica, primerament la va dedicar a Napoleó però un cop coronat emperador se’n va desvincular i l’acabà dedicant al Príncep Lobkowitz. Però sempre hi ha la mania de veure més enllà del que no toca. La Quarta simfonia, tampoc té nom...que potser no expressa res? És com les de Mozart o Haydn..., segurament! La Cinquena li va posar nom el que en fou secretari de Beethoven, Anton Schindler: “El primer moviment, les quatre notes (3 corxeres i una blanca) d’inici, és el Destí que truca a la porta”, però no va ser cap idea de Beethoven!!!: La Pastoral, la Sisena, és l’única simfonia programàtica de Beethoven on ell mateix hi insereix els títols a cada moviment. Expressa l’interrelació de l’home i la natura viva, símbols ben Romàntics. La Setena, va ser Wagner que l’anomenà “apoteosi de la dansa”, pel seu ritme “ostinato”: una negra i dues corxeres del segon temps. La Vuitena...aquesta no expressa cap emoció humana, ni cap concepte, ni cap idea, només fa un homenatge al metrònom acabat d’inventar.
La Novena....la culminació... De ben segur que Paavo Järvi s’ha fet un fart de llegir el text de Leonard Bernstein “Per què Beethoven?”, un text en forma de diàleg on s’exposa per quin motiu agrada tan Beethoven i no Mozart o Haydn.
Per fer-se'n una idea del què diu, podeu llegir en portuguès, l'entrevista populosa que li van fer...
http://www.estadao.com.br/noticias/impresso,classico-moderno,1059400,0.htm
