Aquest article és inclassificable. Tant el podria haver posat a "Crítica" com a "Beethoven".
El classifico a "Altres" perquè és una reflexió sobre una Crítica i sobre Beethoven.
Ja sabem que l'educació i la deferència cap a tercers és una mancança greu de Paavo Järvi que per no quedar com un porc, hauria de millorar. Si li demanes una cosa, qualsevol, una pregunta del per què fa les coses -interpretacions- no et respon. Pobret, està ocupat penjant enllaços per alimentar el seu ego narcisista de director estrella que mai s'equivoca.
I Tant, que s'equivoca, de critieri musical que en té tant com diu la critica rastrera i inqüestionable i de vegades, ignorant.
Jo no sóc cap gos. Els gossos sempre són fidels als seus amos, no els qüestionen res. A diferència de l'Home -dona- que podem raonar....
Hi ha a la Pàgina oficial (Facebook) de Paavo Järvi una romanesa -que l'he blocat- que té la síndrome de gossa rastrera, fidel i que no li qüestiona res. Ja no sé si sap o no música, però fa l'orni de manera escandalosa. El fet de no qüestionar-li res, ni els errors em fa pensar que és una ignorant i que fa tornar ignorant a la gent que es deixa impressionar fàcilment.
Al Tercer moviment de la simfonia núm. 5 de Beethoven, al minut 18:26 Paavo Järvi assenyala un canvi de compàs, anomenat "Hemiòlia". Tot el III moviment és de ritme ternari (3/4) i ell el canvia a (2/3), això sí, molt puntual. Aquest canvi és inventat, Beethoven no l'escriu a la Partitura però ell, l'incorpora. Algú que no sap prou música, que n'hi ha molta -i jo mateixa m'hi incloc- li passa per alt i ho troba sublim -perquè realment li escau molt bé al passatge- sinó hi ha algú amb més coneixements de ritme que li fa veure, com ha estat al cas.
Com que no sóc un gos fidel i si cal li puc dir el nom del porc i una mica més, li ho ho vaig preguntar públicament: "Dóna'm una raó", ell cas omís a tot el qui li pot qüestionar res.
Però per contra, com a membre de l'Homo Sàpiens al qual pertanyo, quan una cosa està ben feta, també el puc elevar i donar-li raó sense matisos, fidelment perquè sincerament, s'ho mereix. A la simfonia 84 de Haydn*, al segon moviment, hi ha 2 tipus de cadences que són més típiques dels concerts per a solista que no pas de simfonies, una apareix al minut 13:03, ben evident i marcada, l'altra, a 13: 46, més suau. I no hi ha discussió perquè altres directors se les passen pel folre. Si en Paavo Järvi ho broda jo el corono.
Exemples. L'un només cal mirar-lo perquè amb la batuta gesticula diferent. I un segon cas, s'han de parar bé les orelles.
Cas 1.
[https://www.youtube.com/watch?v=RBlQSyHV92Y]
Cas 2.
[https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=oXfxcfyXjeA]
*Aquest concert ja en vaig penjar a la categoria "Historicistes" amb el nom Kuijken-Järvi.
