en 25 Setembre 2013
Ni dues Primavera. La segona flor encara no l'he trobat.
En Paavo Järvi té massa flors que no arriben a veure la llum perquè simplement es perden pel llarg camí de la bona inerpretació.
Però n'he trobat una que almenys ens dóna una mica d'aire fresc a tot el fracàs que he anat escoltant. Els concerts de Piano de Mozart: El 20 a Frankfurt aquest agost; el 24, a París de fa mesos...però la flor que l'ha fet obrir és en Fazil Say al piano. Un concert molt equilibrat, amb clars-i-obscurs orquestrals, amb el piano com a protagonista ben integrat.
Una meravella.
(És una gravació de ràdio amb els comentaris en alemany...).
Publicat a: Música
