per Ness
en 8 Febrer 2013
La cultura determina l’espiritualitat. I moltes vegades estem pervertits del què és o no pot ser espiritual. Ens han fet creure que la música religiosa ha de ser espiritual... Espiritual ho ha de ser per un ateu o per un creient perquè tots estem al mateix vaixell occidental. Parlem de passió, d’intensitat, de bellesa...potser són les claus veritables per trobar ESPIRITUAL una peça musical. Pau Casals deia: “un músic que només fa notes, sense ànima –esperit- no és un músic”. On és la “presumpte religiositat”?
Tota la música en sí ja és espiritual, Paavo Järvi, dixit. Cert! Llavors quin sinònim li hem de cercar a “espiritual”? Aquesta paraula ja no ens és útil, perquè com sabem és una paraula viciada per una confessionalitat concreta. Si entenem per espiritual BELLESA, sí. Tota la música en sí, és Bella.
Per tant, Espiritual és per força, Bella.
Però cal dir que on no hi ha bellesa TAMPOC hi ha espiritualitat, així és tant fàcil d'entendre, Paavo....!
