Endevinar com sonarà una simfonia de Bruckner, dirigida per Paavo Järvi, abans de ser escoltada pot ser força complicat però el que sí sabem d’entrada és que NO la farà ràpida de tempo general. Celibidache ens la fa durar al voltant d’una hora i 4 minuts. Yannick Nézet-Séguin, un director jove del Quebec (1975) l’allarga cap a una hora i 11 minuts de durada. Hem de suposar que Järvi també apostarà per un minutatge similar.
La tradició clàssica de direcció solia tractar els post-wagnerians o similars amb molta agilitat de tempo. Un exemple el tenim quan Bernstein o Kubelik dirigeixen Mahler que miren de passar-ne via. Amb Bruckner passa igual. Amb prou feines arriben a l’hora justa, com Solti.
Però tal com ens té acostumats Järvi amb Bruckner, sempre supera al compositor.
Però aquest jove director canadenc francès, no fa de mal escoltar, tots els temes/motius que apareixen al moviment es distingeixen perfectament. Els tutis ja són una altra cosa. S’empassa tot el que troba i dubto que en Paavo ho faci així, ell sap dosificar el volum i les masses sonores o equilibrar-les. No us recordeu que és un escultor del so?
S’anomena Simfonia Wagner perquè en el transcurs de la simfonia apareixen tots els motius o leiv motive de les òperes d’aquest compositor alemany: des de Tristany i Isolda, el motiu del filtre, Lohengrin, La marxa dels cavallers del II acte de Tanhäuser, acords de Parsifal –Amen de Dresden- i cap al final, alguns acords coneguts de Rienzi i Tanhäuser.
Ara és l’hora de trobar-los...
I d’apostar com el Mestre afaiçonarà la Simfonia Núm. 3, en Re menor, "Wagner" de Bruckner, abans que la interpreti aquest 23 i 24 d’agost a Donostia, al Teatre Kursal. Algú s’anima d’anar-hi i explicar-m’ho?
Mentres us puc posar aquest exemple que he trobat i fer-vos una idea de com sona i imaginar-vos què farà Järvi....
https://www.youtube.com/watch?v=bxdyoFoGp9o