Si hem escoltat la Simfonia dels 1000 de Mahler, la 8ª, ara tocaria desfer el fil, saber com s'ha arribat fins aquí.
La simfonia Número 8 de Mahler és molt millor que la núm. 7. La Setena et despentina, és com si hi hagués un fort magnetisme que t'estira els cabells, per a mi, molt més dolenta. Molt atonal, imprecisa i com sempre llarga, plena d'instruments que només hi afegeixen soroll sobrer.
Per molt que la dirigeixi en Järvi no significa que hagi de millorar. En molts casos l'empitjora. Però deixem-ho estar. Parlem de la Setena simfonia. L'anemonen NachtMusik, Música nocturna. Si és per fer dormir la quitxalla, aparteu-la!
No!, Mahler es va inspirar amb un quadre de Rembrandt "Ronda de nit". Només s'hi va inspirar perquè el quadre li dóna mil voltes. Brahms li hauria suspès per la forma de com va ser composta. La inspiració no serveix per a compondre sinó el treball diari, l'esforç....Järvi però, aconsegueix que sigui una mena d'equació matemàtica apte per a iniciats.
[https://www.youtube.com/watch?v=b0TsG3rIOU8&list=WLEB32BF4BC701C5B8]