"Una Simfonia de Bruckner no significa el mateix per un públic alemany que per un públic Japonès", Järvi dixit.
Certament, la cultura ens determina la manera de concebre l’espiritualitat.
Per un indi tradicional avesat a escoltar els seus sons, escales, ritmes, melodies, instruments i cançons trobarà poc espiritual qualsevol de les nostres òperes primes. No cal que estiguin tematitzades, és a dir, que segueixin una descripció d’un tema concret com una Missa, una Cantata, un Motet o un Rèquiem. Podran percebre certa intenció però possiblement no els agradarà, no hi veuran cap element catàrtic, que és la clau de tota música espiritual de qualsevol cultura civilitzada.
Per posar un exemple, he triat una tema d’un músic indi mort fa poc Ravi Shankar –que va fer moltes coses amb Jehudi Menuhin, violinista-.
Actualment estem davant de modes que ens donen com a “espiritual” tota la música oriental que ens apropa a la serenor transcendental i per tant, catàrtica.
A mi m’agrada la música de la meva cultura, l’occidental. Amb això no vull dir que l’altra no sigui important. Existeix i té tot el meu respecte. Per tant, seguint amb les paraules de Paavo Järvi, no és el mateix per un indi que l’Obertura de Wagner, Lohengrin. O al revés. No sento el mateix amb Lohengrin que amb aquesta improvisació.
https://www.youtube.com/watch?v=AKceywea5T8
(Compte amb la publicitat d'activia abans de començar l'obertura, no la treure!)