Per qui es va perdre aquesta magnífica simfonia, ara la Ràdio de Frankfurt l'ha penjada perquè la poguem escoltar tantes vegades com faci falta.
Als catalans ens solen acusar que de qualsevol cosa insignificant en traiem molt profit. Els catalans de les pedres en fan pans....diuen.
En Paavo Järvi li passa el mateix però amb Música. La Vuitena Simfonia de Mahler, la dels 1000, és una pedra de les grosses i en va saber molt per treure tot el suc, -sap treure lirisme d’allà on sembla que no n’hi hagut mai- tant que vaig necessitar moltes hores per pair tanta meravella. Vaja, que vaig anar a dormir tard perquè el meu cervell bullia de notes i melodies. Va ser molt emocionant! I que consti que Mahler no m’agrada!!
El començament, amb els acords de l’orgue i la coral, el vaig trobar un pèl precipitat però no per això va ser poc Solemne, ans al contrari. Va ser una obra molt dosificada, plena de matisos ajustats als desitjos de Mahler. Els crescendos eren progressius i suaus. Järvi va saber mantenir els diferent plans orquestrals ben sòlids, corda/vent per separats però alhora, units, típic de la seva manera d’interpretar les obres de Paavo Järvi.
És una simfonia que no consta de diferents moviments sinó de 2 parts ben diferenciades però això no vol dir que trenqui l'estructura melòdica perquè de tant en tant, surten petits fragments del tema principal, amb el que comença l'obra: d'això en diem Simfonia cíclica.
La coral és concebuda com un instrument més al servei del director que el modularà al servei de la Bellesa però, mai podrà ser amb Mahler, com Wagner o Beethoven. Beethoven podia ser un punt de partida, però mai podran fer res de diferent i millorat perquè al Cim hi regna l’Omnipresència Divina del Mestre de Bonn.
Els solistes mantenen un to modulat i un bon fraseig amb la resta de l’orquestra acompanyant i en molts casos, fent melodies del tot diferents, típic del wagnerisme més exacerbat; la presència de petits retardanti puntuals confereix a l’obra una majestuositat única.
El darrer moviment culmina amb el tema que obra la Simfonia –simfonia cíclica- amb l’orgue i la coral que sonen amb un tutti potent.
Sublim!
[https://www.youtube.com/watch?v=XSR4Xv8rwWI]
La simfonia dura 1 hora i 24 minuts. La resta són aplaudiments.