Mentre la processor li anava per dintre, el dolor o la impossibilitat d'obtenir certa comprensió de la seva ESTIMADA IMMORTAL, Beethoven escrivia la 8a. Simfonia, dedicada a un invent recent: el Metrònom.
Igual que en la 5a. on el ritme constant, repetitiu i extenuador és present a tota la simfonia donant-li una unitat temàtica, en la 8a. també. És una mena de tic-tac omnipresent, més acusat en el segon moviment. A partir del minut 9:08, el ritme del metrònom és present realitzat pel vent: Clarinets i fagots, mentre que la corda fregada, fa la melodia. Cap al minut 11, la cosa s'inverteix temporalment.
Malgrat estar escrita amb una tonalitat major, des d'un bon començament, deriva cap a Menor. Com es nota? Les notes tenen una expressivitat més trista. És una simfonia alegra...malgrat tot.
En aquesta simfonia es palpa millor que en d'altres: La presència del vent com a contra partida de la corda. Al "trio" del minuet, la part més contrastada i està situada entre dues parts que es repeteixen, com una mena d'entrepà musical de temes, semblants al model poètic (A-B + trio- A-B). A partir del minut 14:59 el vent: clarinets, fagots i trompa dialoguen entre sí mentre que la corda els acompanya.
16:11 Repetiex el tema de l'inici del tercer movimen, del Minuet.
El final és molt curiós, divertit i no cal dir que en Paavo Järvi, és tot música. Es confon dintre la broma elegant de Beethoven.
És genial.