Amb aquest nom es traduïa el nom de Cecília, una "Santa" que va ser proclamada patrona de la Música per Gregori III al 1594. Avui, 22 de novembre és la Festa dels Músics.
He utilitzat aquesta possible traducció i no pas real, de Cecília, perquè contempleu/escolteu el Paradís a la Terra.
I ho faré amb la Tercera Simfonia de Beethoven, Heroica, dirigida per Paavo Järvi i l'Orquestra de Cambra de Bremen, en alemany, les sigles DKB. A mi se'm va obrir el cel quan la vaig escoltar/veure per primera vegada, acostumada a tanta mediocritat musical enllaunada...
Deixeu les coses que estigueu fent. Concentreu-vos, tanqueu els ulls -i qui no es vulgui perdre les cares divertides del director, els podeu mantenir oberts-, i deixeu fluir la Música.
Com a Historicista que sembla voler ser, trobareu els contrabaixos amb cordes de tripa i trompetes naturals al costat dels timpanis. Contrabaixos a l'esquerra i timpanis a la dreta. Escolteu el teixit peculiar entre vent i corda. I un apunt cambrístic entre el primer violí i el primer violoncel al 4art moviment: Una característica que només he vist amb aquest director ja que la gran majoria de versions, no es distingeix del conjunt general tota la corda. És un diàleg... Però Beethoven amb les seves simfonies -i amb aquest director- SEMPRE hi trobareu un diàleg entre famílies d'instruments. Quin sentit hi podria donar Beethoven a aquest fet?
Beethoven també és un Paradís per a tots a qui ens agrada la Música i avui us proposo aquesta immersió cap al SUBLIM: PAAVO JÄRVI I BEETHOVEN.